Una aposta de futur
El juny de 2012, en ocasió del meu viatge a Boston per a renovar el conveni de col·laboració Massachusetts-Catalunya, vaig tenir l’oportunitat de visitar la Convenció BIO i de parlar llargament amb els responsables de les 50 empreses i 22 institucions que hi representaven Catalunya: un conjunt d’homes i dones marcats per l’esperit emprenedor i conscients que des d’un país petit com el nostre només es pot prosperar si la pròpia ambició traspassa fronteres i es fa global.
En el sector de les ciències de la vida, el desenvolupament del qual impulsa Biocat, aquests homes i dones d’empresa són també, en molts casos, científics excel·lents que han fet el salt del laboratori al mercat, superant nombrosos reptes personals i de l’entorn. El seu entusiasme i el seu coratge són els que fan possible que Catalunya lideri el sector biotecnològic i biomèdic a l’Estat espanyol i la seva presència internacional en fires de referència; són els que fan possible i donen sentit a totes les activitats de Biocat que es resumeixen en aquesta memòria.
Històricament, Catalunya ha estat una terra d’iniciatives i de dinamisme productiu. En cada moment, la societat catalana ha sabut trobar models de desenvolupament avançats per impulsar el creixement econòmic però també les millores socials. Des de 2000, estem fent una aposta decidida per una economia del coneixement, basada en la recerca d’excel·lència i en una transferència tecnològica activa que propiciï la innovació empresarial. El creixement sostingut del nombre d’empreses biotecnològiques, la fecunda interacció amb les empreses farmacèutiques i de tecnologies mèdiques, i el sorgiment d’iniciatives emprenedores en els nostres hospitals, les nostres universitats i els nostres centres de recerca, ens diuen que anem pel bon camí.
El difícil context econòmic en el que estem immersos fa que aquest camí, tanmateix, no sigui fàcil, sobretot per a les pimes i els emprenedors. Per això és tan important que des de Biocat se’ls pugui seguir donant suport en àmbits com la formació o la internacionalització; per això és clau que puguem comptar amb informes que ens projectin més enllà de les nostres fronteres, com el que vam presentar a Boston de la mà d’E&Y, i amb xarxes de col·laboració que ens connecten a nivell global, perquè l’aposta per aquest sector és una aposta de futur per a Catalunya.
![]() |
M. Hble. Sr. Artur Mas |
Inversions a mig i llarg termini
L’any 2012 ha estat un any intens, ple d’activitats amb una forta càrrega de treball al darrere i també d’un elevat impacte públic. Un any que alhora ens ha permès treballar dia a dia les bases de projectes de futur. Aquest és el cas, sens dubte, de la feina de coordinació que estem duent a terme per impulsar la participació catalana en sengles KIC (Knowledge and Innovation Communities) de salut i alimentació de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), o el suport que hem donat a la creació d’una plataforma que millori la diagnosi i el tractament del càncer, en el marc de la xarxa Oncocat.
En aquest capítol d’inversions de futur hi ha també el disseny i preparació de Design Health Barcelona, el programa insígnia de la iniciativa formativa Moebio, orientada a promoure la innovació, l’emprenedoria i el desenvolupament professional en salut i biociències. Aquest nou programa no només desenvoluparà el talent innovador en entorns hospitalaris, sinó que servirà per connectar Catalunya amb les iniciatives capdavanteres en innovació en tecnologies mèdiques a tot el món.
Darrere la presència de Biocat durant 2012 a esdeveniments com BioEurope Spring Amsterdam o BioEurope Hamburg, hi ha el repte de tornar a portar a Barcelona l’edició de BioEurope Spring 2013; darrere l’esforç de millora del Directori Biocat i de les eines de coneixement del sector, el projecte d’una nova edició de l’Informe Biocat la tardor de 2013.
Totes les activitats, les més visibles —BioEmprenedor XXI, BIO, Biocàpsules, publicacions...— i les més internes, tenen un únic objectiu: facilitar eines i enfortir el nostre ecosistema perquè empreses i institucions actives en el sector de les ciències de la vida puguin créixer i desenvolupar-se plenament.
Dra. Montserrat Vendrell |